El Ple celebrat aquest dimecres, en sessió extraordinària, en el Consell Insular de Formentera ha aprovat per unanimitat les Distincions Honorífiques 2025, en el marc de la Diada de Formentera, que se celebra el 24 de juliol amb motiu de la festivitat de Sant Jaume, i que enguany la màxima distinció, la Medalla d’Or, recau damunt la Fira d’Art i Artesania de la Mola.

Aquestes distincions es concedeixen amb l’objectiu de reconèixer públicament la contribució i els valors de persones i col·lectius que han destacat per la seva trajectòria, compromís i servei a la societat formenterera.

La proposta de Medalla d’Or, la màxima distinció honorífica de l’illa, recau enguany en la Fira d’Art i Artesania de la Mola, fundada l’any 1984. Quaranta-un anys després de la seua creació, aquesta fira continua essent un emblema viu de l’artesania local, del producte fet a mà i de la creativitat multicultural que caracteritza Formentera. És un espai on es fusionen oficis tradicionals i expressions artístiques úniques, convertint-se en referent cultural, turístic i patrimonial.

Fundada el 1984 i amb arrels en el moviment hippie dels anys seixanta i setanta, la Fira s’ha consolidat com un referent del patrimoni viu de Formentera, amb un model basat exclusivament en la producció artesanal local. Hi participen desenes d’artesans que treballen la joieria, la ceràmica, la fusta, la pell, el tèxtil o la pintura davant el públic, mantenint viva la transmissió de tècniques tradicionals.

La Fira és més que un mercat: és un espai de dinamització social i cultural, amb música en viu, tallers i activitats que fomenten la convivència entre artesans, veïns i visitants. També impulsa l’economia local del Pilar de la Mola, promou el turisme sostenible i consolida la identitat formenterera davant la massificació turística.

Amb aquest guardó, es reconeix la Fira com espai de memòria, creativitat i comunitat, punt de trobada entre tradició i modernitat que exemplifica els valors que la Medalla d’Or de Formentera vol distingir.

En sessió plenària també s’ha aprovat concedir tres Premis Sant Jaume a persones que han contribuït de manera significativa al progrés i a la identitat de Formentera:

Santiago Colomar Ferrer (1968), historiador i divulgador, per la seua destacada tasca de recerca i difusió de la història contemporània de l’illa, així com per la seua implicació activa en la recuperació de la memòria històrica.

Colomar és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, doctorat amb una tesi sobre els atacs corsaris a la Mediterrània (1571-1650), i Premi Ramon Llull del Govern Balear el 2018. És autor d’obres com Formentera a l’època contemporània (1782–2007) i ha publicat nombrosos articles i capítols especialitzats en la història de Formentera.

Més enllà de la recerca, destaca per la seva tasca divulgativa a través de conferències, programes radiofònics i itineraris històrics a peu, que han despertat l’interès ciutadà pel coneixement del passat local, amb un llenguatge planer, rigorós i proper.

Amb aquest premi, Formentera reconeix la seva aportació clau a la construcció de la memòria col·lectiva i a la valorització de la identitat cultural de l’illa.

Maria Verdera Ferrer (1929), per la seva  trajectòria vital i professional, pionera en l’emprenedoria femenina a l’illa i figura clau en la consolidació del Forn Can Manolo, establiment emblemàtic de Sant Francesc amb gairebé un segle d’història.

Des dels anys cinquanta, Maria Verdera va treballar colze a colze amb el seu marit, Manuel Cardona, i posteriorment amb el seu fill, per mantenir actiu un negoci familiar que no només proporcionava pa de qualitat i receptes tradicionals com les coques de sofrit o els flaons, sinó que també funcionava com un centre social espontani per als veïns.

El premi és un reconeixement als cent anys de la posada en funcionament d’un forn de pedra que donà origen a can Manolo, un establiment emblemàtic dedicat a l’elaboració artesanal i la venda del pa, conegut encara avui com ‘es forn vell’, per oferir cada dia un producte de la més alta qualitat, fins a convertir-se en un referent local de gran tradició, sempre vinculat especialment al receptari gastronòmic de l’illa.

Amb 95 anys, Maria Verdera continua activa, dedicada a l’hort i reconeguda per la seva força, perseverança i contribució fonamental a la vida econòmica i social de Formentera.

María Dolores Castelló Ferrer (1961), mestra, per la seua dedicació vocacional a l’educació especial i inclusiva, així com per la seua contribució metodològica i pedagògica al sistema educatiu insular, especialment al CEIP Sant Ferran.

Nascuda a Eivissa l’any 1961, Castelló es va formar com a mestra a Mallorca i inicià la seva carrera treballant amb alumnat amb necessitats educatives especials. Des de 1993 fins al 2025 ha desenvolupat la seva tasca principal al CEIP Sant Ferran de ses Roques, exercint com a tutora de primària, mestra d’Audició i Llenguatge i de Pedagogia Terapèutica.

Destaca per la seva vocació pedagògica, el seu compromís amb l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge i per haver estat una impulsora de metodologies innovadores a partir dels anys noranta, contribuint decisivament a la transformació educativa a l’illa.

Paral·lelament, ha tengut una intensa participació cultural com a membre activa del Grup de Teatre s’Esglai, participant en diverses obres destacades de l’escena local durant més de dues dècades.

Amb aquest guardó, el Consell reconeix una carrera de quaranta anys de servei públic, orientada a garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els infants i el desenvolupament d’una escola més humana, moderna i integradora a Formentera.

Fill Adoptiu de Formentera

A més, es proposa la concessió del títol de Fill Adoptiu de Formentera, amb caràcter honorífic, a dues figures rellevants:

Iván Mérgola Gómez (1977–2025), a títol pòstum, per la seva extraordinària contribució a l’educació musical, la cultura i la cohesió social de l’illa a través de la creació de l’Escola Municipal de Música i Dansa (1999) i per fer possible, per primera vegada, els estudis musicals reglats a l’illa a través del Conservatori de Música Catalina Bufí.

Músic, pedagog i gestor cultural, Mérgola va fundar l’any 1999 l’Escola Municipal de Música i Dansa de Formentera, creant per primer cop una estructura estable per a la formació artística a l’illa. El 2002 va impulsar l’obertura de l’extensió del Conservatori d’Eivissa a Formentera, fet que va permetre cursar estudis reglats de música sense abandonar l’illa.

Amb una visió educativa innovadora i arrelada, també va crear l’aula de música tradicional, apropant als joves al patrimoni sonor de l’illa. Va implantar els estudis de dansa i va dirigir el projecte educatiu juntament amb Anabel Márquez, amb un enfocament exigent, proper i inclusiu.

Més enllà de l’estructura acadèmica, Mérgola va ser un referent humà i emocional, capaç d’inspirar i transformar amb entusiasme i empatia. La seva capacitat de crear comunitat a través de la cultura el convertí en un motor natural de trobades, concerts i afectes.

Fins i tot des de la seva posterior etapa com a director del Patronat de Música d’Eivissa, mai va perdre el vincle amb Formentera ni amb els seus alumnes. Va continuar facilitant intercanvis i trobades musicals entre illes.

Carmelo Convalia Palacio (1958), periodista, pel seu compromís amb la informació rigorosa i la vertebració del relat insular a través de mitjans com Diario de Ibiza i com a cofundador de Ràdio Illa, primera emissora pública de Formentera.

Nascut a Pamplona i format en un entorn cultural, Convalia arriba a Formentera el 1981 i inicia el seu vincle amb l’illa com a educador. El 1986 cofundà Ràdio Illa, la primera emissora pública local, i l’any següent començà la seva trajectòria com a corresponsal estable del Diario de Ibiza, consolidant-se com una de les veus més influents de la comunicació local.

Des de llavors, ha estat testimoni directe de la transformació de l’illa: creixement turístic, lluites urbanístiques, canvis socials i defensa del territori. A través de la ràdio, la premsa escrita i diversos documentals com La Sal, Aigua Clara o Un somni…, ha sabut preservar la memòria històrica i reforçar la identitat cultural de Formentera.

Convalia no només ha informat, sinó que ha contribuït a construir relat col·lectiu, a fomentar una consciència crítica i a projectar Formentera com a territori amb veu pròpia. La seua trajectòria conjuga compromís, sensibilitat i vocació de servei públic.

Amb aquest reconeixement, el Consell vol posar en valor el periodisme rigorós i arrelat, capaç de generar comunitat i memòria, i retre homenatge a una figura indispensable en la història recent de l’illa.

El lliurament oficial de les distincions es farà en un acte institucional públic emmarcat dins dels actes de celebració de la Diada de Formentera que tendrà lloc el dia 24 de juliol al Jardí de ses Eres.

Amb aquest acte, Formentera posa en valor la memòria col·lectiva, reconeix l’aportació de persones i entitats al desenvolupament de l’illa i reforça el seu compromís institucional amb la cultura, l’educació, el patrimoni i la cohesió social.