La Beca d’Investigació de l’àrea de Patrimoni Cultural del Consell Insular de Formentera de l’any 2022 va ser atorgada al Sr. Manel Suárez Salvà per desenvolupar un estudi sobre la presó que es va obrir a la vora de l’estany des Peix entre 1940 i 1943.

Les restes de la Colònia penitenciària de Formentera, més coneguda com sa Colònia o es Campament, varen ser declarades Bé d’Interès Cultural en la tipologia de Lloc Històric el 2014 i, definitivament el 2018 arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears confirmant la declaració efectuada pel Consell Insular.

Recentment, després de sol·licitar una pròrroga per completar la recerca, el beneficiari de la beca ha entregat la memòria final, titulada La Colònia penitenciària de Formentera. L’estudi consta de més de 850 pàgines més un apèndix amb els noms i altres dades dels 2.133 homes que en un moment o altre varen ser reclosos a la presó de la Savina.

Manel Suárez Salvà (Calvià, 1959), que ja va publicar el 2011 l’estudi sobre la presó de Can Mir, a Palma, s’ha enfrontat al repte d’ampliar el coneixement amb què comptàvem sobre el penal que primerament va ser anomenat Colònia penitenciària, després Destacament penal i, finalment, Presó Central de Formentera.

Amb aquest objectiu ha explorat arxius que fins ara no s’havien utilitzat per a reconstruir la història del penal franquista instal·lat a la Savina. És el cas de l’Arxiu del Centre penitenciari de Palma, l’Arxiu Militar Intermedi de Palma o l’Arxiu General de l’Administració, situat a Alcalà d’Henares. A banda dels documents d’arxiu, també s’han incorporat les informacions proporcionades oralment per diverses persones informants.

El resultat és una extensa narració detallada i perfectament documentada que aporta multitud d’informacions totalment inèdites. Aquestes noves dades afecten diferents aspectes que van des del coneixement de les persones que patiren reclusió a sa Colònia (quins càrrecs se’ls havien imputat i pels qual havien set jutjats i condemnats, d’on eren i d’on provenien, el funcionament del sistema de redempció de penes pel treball, l’adoctrinament dels principis del règim franquista a què eren sotmesos, etc.) fins al coneixement sobre com era físicament l’edifici de sa Colònia i com els mateixos presos el varen haver de construir.

La investigació duta a terme confirma que les víctimes mortals de la presó en foren 58, una part de les quals s’ha pogut exhumar ja del Cementeri Nou de Sant Francesc. Altrespersones, però, moriren poc després una vegada havien tornat a ca seua o bé a altres penitenciaries. L’autor planteja que, en certa manera, també foren víctimes de la negligència de les autoritats franquistes en la custòdia de les persones elles mateixes havien enviat a presó.

El treball de Suárez també aclareix la qüestió del traspàs dels edificis penitenciaris a l’Exèrcit el 1943. Explica que el desmuntatge de les instal·lacions va ser únicament parcial i, arran d’un plànol fins ara desconegut, permet conèixer amb detall quina distribució tenien els serveis de la penitenciaria.

La intenció de l’àrea de Patrimoni Cultural del Consell Insular de Formentera és publicar aquest treball una vegada hagi set adaptat al format de llibre.

Les fotografies corresponen a un pla fins ara inèdit que és conserva en l’Arxiu Intermedi Militar de les Balears, a Palma.