El Consell Insular de Formentera ha aprovat en la sessió plenària ordinària del mes de març una proposta a iniciativa de l’equip de govern Sa Unió per a reclamar “implementació immediata i inajornable” d’un paquet de mesures financeres i estructurals que permetin contenir el col·lapse econòmic que sofreix la institució com a conseqüència directa de l’augment descontrolat de menors migrants no acompanyats.
La iniciativa, que compta amb l’aval d’informes jurídics i tècnics, ha estat aprovada per unanimitat pel Ple insular.
La proposta, tal i com ha explicat el president del Consell Insular de Formentera, Óscar Portas, constata que la pressió migratòria, agreujada des de 2023, ha disparat el nombre de menors no acompanyats que arriben a Formentera, i han convertit l’illa en un dels principals punts d’entrada a Europa per via marítima.
Així, s’ha passat de rebre 18 menors no acompanyats en 2022 a 103 en 2024. En els primers dos mesos de 2025 ja es comptabilitzen 20 noves arribades, i es consolida l’illa com a porta d’entrada migratòria cap a Espanya i Europa.
La pressió sobre els serveis d’acolliment, sense infraestructura específica ni capacitat tècnica reforçada, ha portat la situació al límit. Tal i com ha assegurat Portas, la urgència d’aquesta proposta ve motivada pel “risc que té la hisenda pública d’enfonsar-se”, una situació que podria convertir-se en “desastrosa”.
Aquest creixement exponencial ha tensionat de manera crítica no sols els recursos del servei insular d’Infància i Família, sinó també els comptes de l’administració.
Així, en només dos mesos de 2025 [gener i febrer], la despesa en menors migrants no acompanyats representa el 89,63% del total del pressupost destinat a competències autonòmiques. En 2024 va ser del 21,93%. En 2023, del 1,69%. La tendència, segons l’informe jurídic tècnic, adverteix que el sistema està en col·lapse. Una càrrega econòmica absolutament “desproporcionada” i “inviable” per a una administració de les dimensions de Formentera.
El Consell Insular recorda que la competència en matèria de tutela i acolliment de menors és autonòmica, i que va ser transferida en 2008 sota una lògica pressupostària ja obsoleta, amb la realitat que ara s’experimenta.
S’invoca el principi de suficiència financera i equitat de l’Estatut d’Autonomia (articles 137 i 138), així com la Llei 3/2014 de finançament dels consells insulars, que exigeix una dotació adequada i ajustada als costos reals.
La proposta reclama el finançament addicional complet, de caràcter immediat, per part del Govern balear, d’acord amb els principis de “suficiència, equitat i solidaritat financera” recollits en l’Estatut d’Autonomia (EAIB).
El mateix informe que dona suport la proposta adverteix que si no és garanteix el reforç pressupostari immediat, l’administració insular és veurà forçada a renunciar a aquesta competència. “No per voluntat política, sinó per impossibilitat tècnica i financera”, apunta l’escrit.
Els acords aprovats per unanimitat reclamen:
PRIMER. Sol·licitar la implementació, d’immediat i de manera inajornable, pel Govern de les Illes Balears, del finançament addicional complet per a gestionar el Consell Insular de Formentera la despesa per la totalitat de la quantia a què puja, fins al moment, la gestió de la competència sobre tutela i acolliment de menors estrangers no acompanyats que han arribat a Formentera (en les xifres assenyalades més amunt).
SEGON. Considerar que l’obligació d’aqueixa atribució addicional de finançament suplementari per part del Govern de les Illes Balears es desprèn d’una lectura literal dels preceptes de l’EAIB, sobre finançament i hisendes dels consells insulars, esmentats i tractats en la part expositiva d’aquest acord i que suposen la motivació d’aquest punt.
TERCER. Exigir, conforme a l’article 138.3 de l’EAIB la convocatòria immediata de la Comissió Paritària Govern-Consell Insular de Formentera per articular adequadament el desenvolupament del finançament addicional que aquí es demana i, si no s’atribueix, exigir la immediata revisió del sistema de finançament d’acord amb els principis d’equitat, transparència i objectivitat.
QUART. Sol·licitar al Govern de les Illes Balears i al Govern de l’Estat que treballin de manera coordinada per a la dotació d’un fons de contingència suficient amb fons europeus, per finançar, en les comunitats autònomes i, en el cas de les Illes Balears, els consells insulars, l’atenció als menors no acompanyats que arriben al nostre territori. Aquest fons ha de garantir els recursos necessaris des de l’acollida fins a l’emancipació d’aquests. A més, aquest fons ha de ser distribuït en funció del nombre de menors a càrrec, prioritzant Formentera per la greu situació migratòria que pateix.
CINQUÈ. Sol·licitar al Govern de l’Estat que estudiï el reconeixement de la ruta oberta entre el nord d’Àfrica i les Illes Balears, emprada per la migració irregular i les màfies de tràfic de persones, per tal de declarar-la com a ruta consolidada de migració.
SISÈ. Sol·licitar al Govern de l’Estat que destini de manera immediata els mitjans materials i humans suficients a la Creu Roja, dins l’acord marc signat que tenen subscrit, per fer front al drama humanitari que suposa la migració irregular. Així mateix, dotar les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat dels recursos necessaris per assolir aquesta tasca.
SETÈ. Comunicar aquest acord a la Delegació del Govern de l’Estat a les Illes Balears.
VUITÈ. Comunicar així mateix aquest acord a la Mesa del Parlament de les Illes Balears. Per altra banda, també s’ha aprovat per unanimitat la proposta defensada per la consellera de Medi Ambient, Verónica Castelló, relativa al desmantellament de la central tèrmica des Ca Marí.
Aquesta iniciativa aborda de manera efectiva les preocupacions ambientals i de salut pública relacionades amb la central tèrmica des Ca Marí, que va estar operativa fins al 2023 amb una turbina de 1966 i que utilitza gasoil com a combustible.
La central ha estat objecte de debat en diverses ocasions, a causa de les molèsties que genera als vesins de la zona, incloent-hi l’emissió de partícules contaminants, sorolls i vibracions. Aquests problemes han tengut un impacte significatiu en la qualitat de vida dels residents durant gairebé tres dècades.
Amb la recent entrada en funcionament de dos nous enllaços submarins entre Eivissa i Formentera, s’ha garantit un subministrament elèctric òptim durant tot l’any, la qual cosa redueix la necessitat d’operar la central tèrmica. Aquest avanç és un pas important cap a la transició energètica i la disminució de les emissions de CO2 a l’illa. Malgrat això, la turbina encara es continua encenent com a mesura de manteniment diverses vegades durant l’any.
La proposta aprovada inclou tres punts fonamentals:
- Instar la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia i a la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears a definir un calendari específic per a la descarbonització i el desenvolupament d’una proposta per substituir la central tèrmica des Ca Marí per una alternativa més eficient i menys contaminant.
- Sol·licitar l’aturada i tancament de la turbina de la central tèrmica, que actualment continua operant com a mesura de prevenció, i que genera molèsties als vesins.
- Instar el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic i a GESA-ENDESA (ENEL) a iniciar els tràmits necessaris per al desmantellament de la central.
La consellera de Benestar Social, Cristina Costa, ha clausurat la sessió plenària amb una compareixença en la qual ha exposat el volum de feina desenvolupat des del seu departament.